<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	
	>
<channel>
	<title>Autoreak plazara: Slavoj Žižek(e)ko iruzkinak</title>
	<atom:link href="https://elearazi.eizie.eus/2012/12/19/autoreak-plazara-slavoj-zizek/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://elearazi.eizie.eus/2012/12/19/autoreak-plazara-slavoj-zizek/</link>
	<description>zabal bideak eta aireak gure hizkuntzak har dezan arnas</description>
	<lastBuildDate>Wed, 02 Sep 2015 14:42:24 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=4.1.41</generator>
	<item>
		<title>Jesus Mari Intxauspe(e)k</title>
		<link>https://elearazi.eizie.eus/2012/12/19/autoreak-plazara-slavoj-zizek/#comment-106</link>
		<dc:creator><![CDATA[Jesus Mari Intxauspe]]></dc:creator>
		<pubDate>Sat, 16 Feb 2013 14:36:11 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://elearazi.org/?p=1096#comment-106</guid>
		<description><![CDATA[Frantzia, Alemania eta Ingalaterra. Zizekek Alemaniako hermeneutikari buruz dioena alde batera utzirik, Frantzia eta Ingalaterrako ereduak har daitezke hemen. Frantzia politikoa, iraultzailea, gorotza komun zulotik laister batean desagertzen duena etc. baina, aldi berean, lurrin famatuenak ere eurek asmatu dituzte. Zergatik? Desager arazten den gorotzak kiratsik ez duelako baina, akaso, komun zuloa garbiena izanagatik, gainetik ezin eraitsi daramatenak ematen dituelako lanik handienak. Ingalaterrako pragmatismoak, uretan zinbulu-zanbulu, zerbait lagundu dezake, ustez zikinagoa izanagatik, lurrunez estali beharrik gabe jokatzera behartzen duelako...]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Frantzia, Alemania eta Ingalaterra. Zizekek Alemaniako hermeneutikari buruz dioena alde batera utzirik, Frantzia eta Ingalaterrako ereduak har daitezke hemen. Frantzia politikoa, iraultzailea, gorotza komun zulotik laister batean desagertzen duena etc. baina, aldi berean, lurrin famatuenak ere eurek asmatu dituzte. Zergatik? Desager arazten den gorotzak kiratsik ez duelako baina, akaso, komun zuloa garbiena izanagatik, gainetik ezin eraitsi daramatenak ematen dituelako lanik handienak. Ingalaterrako pragmatismoak, uretan zinbulu-zanbulu, zerbait lagundu dezake, ustez zikinagoa izanagatik, lurrunez estali beharrik gabe jokatzera behartzen duelako&#8230;</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>danelesarriugarte(e)k</title>
		<link>https://elearazi.eizie.eus/2012/12/19/autoreak-plazara-slavoj-zizek/#comment-105</link>
		<dc:creator><![CDATA[danelesarriugarte]]></dc:creator>
		<pubDate>Sun, 10 Feb 2013 13:18:55 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://elearazi.org/?p=1096#comment-105</guid>
		<description><![CDATA[Berandu baina ez beranduegi, banator doako intziso txiki batekin, komunen arkitekturaren inplikazio filosofikoen inguruan. Bideoak gogora ekarri dit liburu bat, izan ere, blog honetan hainbeste maite dugun gure David Foster Wallacek &quot;The Suffering Channel&quot; narrazioan aipatzen du herrialdeka desberdina dela behar fisiologikoak non/nola asetu eta gero ezkutatzeko modua, eta modu horiek lotzen ditu herrialdeari eta bertako biztanleei historikoki atxiki izan zaizkien estereotipo edo idiosinkrasiekin. DFWk soilik Frantzia eta Alemania hartzen ditu hizpide. Besterik gabe pasartea kopiatuko dut (gazteleraz Javier Calvoren itzulpenean, Randomhouse-Mondadoriren eskutik &quot;Extinción&quot; narrazio-bilduman argitaratua. Ingelesezkoa ez daukat eskura eta euskaratzeko energiarik ez zomorro igandea izanik):

&quot;(...) ahora preguntó en general a todas si alguien más que hubiera ido mucho al extranjero se había dado cuenta de que en los retretes alemanes el agujero por el que supuestamente tenía que desaparecer la mierda al tirar de la cadena estaba colocado muy en la parte frontal, de forma que la mierda se quedaba allí delante de uno y casi no había manera de evitar mirarla cuando te levantabas y te dabas la vuelta para tirar de la cadena. Lo cual, observó, era casi estereotipadamente alemán, casi como si uno tuviera que estudiar y analizar su propia mierda y asegurarse de que pasaba la revisión antes de tirar de la cadena. (...) Y sin embargo, continuó la jefa de becarios de SUPERFICIES con una pequeña sonrisa fría después de que la interrumpiera la raybann, y sin embargo en los retretes franceses el agujero solía estar detrás del todo, con lo que la mierda desaparecía al instante, queriendo decir que todo estaba montado para ser lo más elegante y agradable posible… aunque en Francia también estaba toda la cuestión del bidet, que muchas de las becarias se mostraron de acuerdo en que les resultaba raro y un poco antihigiénico&quot;. 

(Wallace, Extinción, 2009: 321)]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Berandu baina ez beranduegi, banator doako intziso txiki batekin, komunen arkitekturaren inplikazio filosofikoen inguruan. Bideoak gogora ekarri dit liburu bat, izan ere, blog honetan hainbeste maite dugun gure David Foster Wallacek &#8220;The Suffering Channel&#8221; narrazioan aipatzen du herrialdeka desberdina dela behar fisiologikoak non/nola asetu eta gero ezkutatzeko modua, eta modu horiek lotzen ditu herrialdeari eta bertako biztanleei historikoki atxiki izan zaizkien estereotipo edo idiosinkrasiekin. DFWk soilik Frantzia eta Alemania hartzen ditu hizpide. Besterik gabe pasartea kopiatuko dut (gazteleraz Javier Calvoren itzulpenean, Randomhouse-Mondadoriren eskutik &#8220;Extinción&#8221; narrazio-bilduman argitaratua. Ingelesezkoa ez daukat eskura eta euskaratzeko energiarik ez zomorro igandea izanik):</p>
<p>&#8220;(&#8230;) ahora preguntó en general a todas si alguien más que hubiera ido mucho al extranjero se había dado cuenta de que en los retretes alemanes el agujero por el que supuestamente tenía que desaparecer la mierda al tirar de la cadena estaba colocado muy en la parte frontal, de forma que la mierda se quedaba allí delante de uno y casi no había manera de evitar mirarla cuando te levantabas y te dabas la vuelta para tirar de la cadena. Lo cual, observó, era casi estereotipadamente alemán, casi como si uno tuviera que estudiar y analizar su propia mierda y asegurarse de que pasaba la revisión antes de tirar de la cadena. (&#8230;) Y sin embargo, continuó la jefa de becarios de SUPERFICIES con una pequeña sonrisa fría después de que la interrumpiera la raybann, y sin embargo en los retretes franceses el agujero solía estar detrás del todo, con lo que la mierda desaparecía al instante, queriendo decir que todo estaba montado para ser lo más elegante y agradable posible… aunque en Francia también estaba toda la cuestión del bidet, que muchas de las becarias se mostraron de acuerdo en que les resultaba raro y un poco antihigiénico&#8221;. </p>
<p>(Wallace, Extinción, 2009: 321)</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
